Francesc Riuró - Homenatjat UdG

Francesc Riuró rep el primer premi de l'Institut del Patrimoni Cultural de la UdG

Josep Maria Nadal va apuntar durant l'acte d'entrega el desig de nacionalitzar l'ens

TINA CASADEMONT / Girona La Universitat de Girona va homenatjar ahir Francesc Riuró i Llapart amb el lliurament del primer premi que concedeix l'Institut del Patrimoni Cultural, en reconeixement a la seva intercessió en la salvaguarda del patrimoni artístic de Girona durant la Guerra Civil. Amb motiu del premi, la UdG ha editat , un llibret amb el parlament que ahir va pronunciar el professor Narcís Soler. El rector Josep Maria Nadal va lliurar una medalla a Riuró i va apuntar eI desig de convertir l'Institut del Patrimoni Cultural en un institut nacional. La trajectòria arqueològica de Riuró també serà homenatjada avui per l'Ajuntament.

Francesc Riuró (Girona, 1910) no va parar ahir d'admirar-se per l'homenatge que va rebre de la Universitat de Girona. Agráeixo molt profundament aquest acte, però em sembla que li heu donat una mica massa de "bombo", va apuntar aquest home apassionat per l'arqueologia, responsable d'algunes de les troballes dels jaciments més importants de les comarques de Girona. Josep M. Nadal no va trigar a respondre-li que ja era hora que algú que havia donat tant comencés a rebre. «Li devem molt més que aquest petit homenatge, perquè persones com vostè fan gran la UdG», va afegir el rector. L'acte va ser obert pel doctor Josep Maria Nolla, que va fer un breu repàs a la gènesi del premi concedit per l'Institut del Patrimoni Cultural, creat fa un any amb el propòsit de divulgar aquest ens dedicat a l'estudi, conservació i gestió del patrimóni cultural. «L'Institut vol continuar atorgant aquest prémi de tant en tant, sense una periodicitat concreta, només quan hi hagi un mo tiu», va dir. En aquest cas, hi va haver total unanimitat en la decisió de fer el primer reconeixement a Francesc Riuró, «una de les persones més valentes i capaces de plantar cara per cònservar el patrimoni de tots. » Nolla també va comentar que el premi era un reconeixement «a una generacio. »

Després d'aquest acte d'introducció, el professor Narcís Soler va pronunciar unes paraules dedicades als noranta anys d'una persona «que ha estimat i ha lluitat pel patrimoni, l'arqueologia,l'art i la història en una època difícil, quan calien sacrificis i no se n'obtenia quasi cap reconeixement.» Paraules que, per no perdre's en l'oblit de la memòria, figuren en un llibret editat per la Universitat de Girona.