|
Experts en
castells medievals es trobaran en un congrés a Arbúcies
La reunió científica té
l’objectiu de renovar els coneixements que es tenen sobre aquestes
fortificacions
RAMON ESTEBAN - Arbúcies
• Una cinquantena d’experts en arqueologia i història medieval
participaran els dies 5, 6 i 7 de març en el congrés Els castells a la
Mediterrània nord-occidental, que ha convocat el Museu Etnològic del
Montseny la Gabella, d'Arbúcies. La trobada científica, que té l’objectiu
de «potenciar un enfocament nou» en l’estudi d’aquesta matèria, servirà
per donar a conèixer els últims resultats de les excavacions en una
quarantena de jaciments d’arreu del país. El castell de Montsoriu, situat
en part al terme d’Arbúcies i del qual s’està commemorant el mil·lenari,
rebrà una atenció especial.
Les universitats de Girona (UdG).i de
Barcelona. (UB) cot laboren en
l’organització del congrés, que coordinen Joan Manel Rueda i Jordi Tura,
directors de les excavacions a Montsoriu. Els promotors de la iniciativa
expliquen que pretenen «projectar una nova imatge del castell com a
partícula essencial del control del territori durant l'edat mitjana» I
incidir especialment en els estudis de «l’encaix espacial, social,
etnològic o mental dels castells en el món medieval». Paral·lelament,
s’intenta fer entendre a la societat que el coneixement d’aquelles
construccions «repercutirà positivament en la conservació i recuperació
del patrimoni històric de Catalunya». Entre els científics participants
figuren Pierre Toubert (del Collège de France, que farà la intervenció
inaugural), Sandrine Claude (Universitat d’Aix-Marsella), Ramon Martí
(Universitat Autònoma UAB), Jordi Bolós(UniversitatdeLleida.
UdL), Francesc Burjachs (Universitat
Rovira I Virgili, URV), Josep M.Nolla (UdG)
i Teresa Vinyoles (UB).
El castell amfitrió acapara
una part del programa
• Montsoriu, considerada la fortalesa gòtica més important del país, serà
l’estrella del congrés, almenys des del punt de vista quantitatiu, atès
que de les 36 comunicacions o ponències que s’hi presentaran, sis hi estan
relacionades. Tracten de la metodologia de les excavacions que s’hi han
portat a terme, del consum de carn, aus i peix que s’hi feia, i de les
armes i la ceràmica que s’hi ha descobert. La trobada s’acabarà amb una
visita guiada al recinte, l’origen del qual se situa al segle IX.
Fitxa Arqueològica
|
