Inclou una àrea d'exposicions i una sala d'audiovisuals amb grades, entre altres serveis.

RAMON ESTEBAN / Roses
• La Ciutadella de Roses no havia estat mai tan a la vora de ser un gran museu a l’aire lliure. L’Ajuntament acaba de rebre els projectes museogràfic i museístic per aplicar a l’edifici que s’està construint, i ha anunciat que preveu obrir-lo al
públic aquest mateix estiu. La part museològica (el discurs científic) es obra de la directora de les excavacions de la Ciutadella, la historiadora Anna Maria Puig, que ha tingut la col·laboració de la seva col·lega Aurora Martin

El vessant museogràfic (el disseny) el signa Ramon Valverde, de l’empresa Calidoscopi. L’espai del nou equipament ocuparà uns 1.200 metres quadrats, en forma de creu, a tocar la muralla de llevant. En una banda de l’edifici hi van les sales d’exposicions, així com una sala d’audiovisuals dotada de seients posats en grades, a fi de facilitar la visió de tot el públic. .A l’altra banda de l’edifici hi haurà la recepció, la cafeteria i els lavabos.

La sala d’exposicions permanent té corn a missió descriure els diferents períodes dels quals s’ha trobat constància a la Ciutadella, un lloc únic al país ja que abasta una cronologia ininterrompuda des de l’època ibèrica fins a l’actualitat. Puig proposa un recorregut didàctic i assequible per al públic en general, distribuït en sis àmbits: els inicis, els grecs, Roma, la Roses medieval, la Ciutadella (el recinte emmurallat) i el segle XX. Cada bloc està subdividit en capítols. Els formats pels quals s’ha optat són vitrines, plafons i maquetes interactives, entre altres materials. La visita a l’exposició permanent culminarà amb un àmbit on es descriu el llarg procés de recuperació del recinte, encara en marxa. Arribat a aquest punt, al visitant se li proposaran una sèrie d’itineraris per l’interior del jaciment.

Tot plegat està valorat en uns 480.000 euros, que aportaran l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat

L’obra de la seu

La museïtzació de la Ciutadella és una vella aspiració de l’Ajuntament, que, mogut segurament per l'eufòria, el 1997 va anunciar l’obertura del museu per l’estiu següent. Tant la importància històrica i didàctica del recinte com la gentada que rep cada any (el 2002 es van comptabilitzar quasi 158.000 visitants) avalen la conveniència del projecte. A més, l’alcalde ha iniciat els tràmits davant de la Generalitat perquè Roses s'incorpori al Museu d'Història de Catalunya i al Museu d’Arqueologia de Catalunya en qualitat de subseu. En aquests moments, a les comarques de Girona - ja hi ha tres espais arqueològics dependents d’un museu nacional: Ullastret, Sant Pere de Galligants (Girona) i Empúries. La idea apuntada per Carles Pàramo no preveu només la Ciutadella sinó que la subseu inclouria altres vestigis històrics, corn ara els monuments megalítics o el castell de Bufalaranya. L’alcalde ha demanat també que, corn a subseu dels dos museus esmentats, a Roses s’exposi arqueologia subaquàtica, ja que a la seva costa se n’hi han trobat moltes restes.