Els dies 2 i 3 de setembre es visitaran els quatre calls dins la 7a Jornada Europea de la Cultura Jueva.

XAVIER CASTILLÓN - Girona - El cap de setmana del 2 i el 3 de setembre tindrà lloc una primera experiència del que més endavant seran els itineraris europeus del patrimoni jueu a Catalunya. En el marc de la 7a Jornada Europea de la Cultura Jueva, aquest cap de setmana s'organitzaran excursions als calls de Girona, Besalú, Barcelona i Tortosa, amb visites guiades gratuïtes i alguns desplaçaments entre les quatre localitats. El 19 de setembre, les tres principals associacions europees de promoció de la cultura jueva, entre les quals hi ha la Red de Juderías, signaran a Luxemburg els estatuts de la nova entitat que impulsarà el gran itinerari cultural europeu.

L'itinerari jueu català serà, en certa manera, un banc de proves per al gran itinerari europeu, un projecte impulsat per B'nai B'rith Europa, el Consell Europeu de les Comunitats Jueves i la Red de Juderías de España-Caminos de Sefarad, la secretària general de la qual és Assumpció Hosta, directora del Patronat Municipal Call de Girona. Per Hosta, és important que aquest sigui un projecte d'«entitats jueves i no jueves, perquè no tot és religió, sinó també i sobretot cultura, i no volem discriminar ningú». De la segona reunió anual d'itineraris culturals, que tindrà lloc del 17 al 19 de setembre a Luxemburg, en sorgirà una nova entitat, l'Associació Europea per la Protecció del Patrimoni Cultural Jueu, que haurà d'impulsar el futur gran itinerari cultural europeu, en què hi haurà implicats trenta països, és a dir, gairebé tot Europa. Aquest itinerari jueu europeu farà servir algun tipus de senyalització identificadora, en la línia de la petxina del pelegrí del Camí de Santiago, però sense cap afany uniformitzador. «Sempre es respectaran les diferències de cada entorn», diu Hosta.

L'ITINERARI CATALÀ

L'itinerari català dels dies 2 i 3 de setembre, organitzat amb la col·laboració dels quatre ajuntaments, tindrà dues parts diferents: el dissabte dia 2 es farà l'excursió al call de Barcelona, amb una visita comentada a la part d'història medieval jueva del Museu d'Història de la Ciutat i al call de Barcelona, a partir de dos quarts de dotze del migdia. A la tarda també es farà una jornada de portes obertes al museu.

El diumenge 3 de setembre, que és també el dia que se celebra la 7a Jornada Europea de la Cultura Jueva, serà el dia de més mobilitat: s'han programat les excursions als calls de Tortosa, Besalú i Girona, i hi haurà comunicació entre les tres localitats amb autocars gratuïts, per als quals és necessari fer una reserva prèvia, ja que les places són limitades.

A Tortosa, la visita guiada al call es complementarà amb les activitats culturals i lúdiques de les festes de la Cinta. A Besalú, aquell cap de setmana tindrà lloc durant tots dos dies la fira Besalú Medieval, amb diverses visites guiades al call, incloses dins del preu de l'entrada al recinte (3 euros). A Girona hi haurà una jornada de portes obertes al Museu d'Història dels Jueus i a l'Institut d'Estudis Nahmànides, amb servei d'audioguies gratuït i projecció de documentals sobre itineraris i rutes històriques jueves en època medieval. A més de l'exposició temporal Imatges sefardites, també es podrà visitar i consultar la valuosa biblioteca del centre, i s'ofereix la participació en la visita teatralitzada Les portes de la memòria, la visita guiada Call endins i el taller de contes Un viatge pel call de Girona.

Imatges sefardites

El Centre Bonastruc ça Porta de Girona mostra fins al 22 d'octubre l'exposició temporal Imatges sefardites, que és en realitat la suma de dues exposicions: Filatèlia sefardita i El barri jueu de Tetuan a través de les seves postals. La mostra sobre la filatèlia sefardita, que s'ha pogut veure a les seus de l'Institut Cervantes a Istanbul i Tel Aviv, està basada en la col·lecció de segells de Mordechai Arbell, autor també del llibre Filatelia Sefaradi. Els segells, reproduïts en cartells, mostren imatges de la vida jueva a Espanya –de Maimònides, de sinagogues, de l'escola de traductors de Toledo, etc.–, i també de la diàspora jueva a Bulgària, Sèrbia, Bòsnia, Grècia, Macedònia i altres països, amb personatges sefardites entre els quals hi ha caps d'estat, premis Nobel i rabins. Uriel Macías és el col·leccionista que ha aportat les postals del barri jueu de Tetuan, amb imatges del primer terç del segle XX.