La seva existència ha permès conservar els llibres litúrgics i clàssics.

JOAQUIM BOHIGAS - GIRONA - Gabriel Roura i Güibas (Figueres, 1932) té una llarga trajectòria en recerca històrica, que va culminar, per una banda, en docència a la Universitat de Girona (UdG) i, per l'altra, com a màxim responsable de l'Arxiu de la Catedral de Girona. Roura és president del Capítol de la Seu des de 1990. La conferència, que dissertarà sobre la vessant cultural del Capítol de Girona, se celebra avui dia 16/10/2003 a l'Auditori Narcís de Carreras de la Caixa (19.30 hores).

Quan es constitueixen els Capítols a les Catedrals?

Són del segle IV. Els estatuts que tenim ara són actualitzacions dels de l'època carolíngia.

Molts substancials?

Són adaptacions de la personalitat jurídica de la Catedral. El Capítol administra el patrimoni de la Seu i el del mateix Capítol. Per exemple, a propòsit del Vaticà II, el degà no és vitalici i és escollit cada 4 anys.

Qui assumeix la responsabilitat d'escollir el president?

Hi ha 2 maneres. El bisbe proposa candidats, i el Capítol comunica l'acceptació, o no. O el mateix Capítol presenta al bisbe un llistat de noms. El president és escollit per votació secreta i el bisbe confirma.

Les funcions del Capítol.

Són el col·lectiu de capellans destinats a gestionar la Seu. Des de la vessant litúrgica a la cultural.

De la cultural, què cal destacar?

L´«Scriptorium» en què l'essència ha estat la còpia de llibres litúrgics o clàssics com Virgili, Ciceró o Juli Cèsar. Tenen l'origen en l'època visigòtica. Entre d'altres còpies, els textos de l'Escola de la Catedral, que tenia una funció pública. Allà on hi havia una escola catedralícia, amb unes condicions d'accés variables, hi havia un escriptori. L'«Scriptorium» ha permès conservar aquests llibres durant l'edat mitjana.

Però arriba la impremta...

I sorgeixen les universitats civils, primer patrocinades per l'Església, arreu d'Europa. Amb un eix inicial de les universitats d'Oxford, París i Bolonya.

En aquest context, la Seu de Girona quin paper tingué?

En els segles IX i X hi hagué contactes amb el món musulmà i jueu. L'astrolabi (instrument per observar la posició dels astres), el calendari o el tractat de rellotgeria procedents de l'Índia a través del món àrab ho verifica. Existí ambaixada gironina al Califat de Còrdova. Un altre exemple. El bisbe Ot (995-1010), que era abat del monestir de Sant Cugat del Vallès i prelat de Girona. Va morir després d'una expedició de catalans a Còrdova, que va fracassar militarment però amb beneficis comercials en pactar amb els àrabs. O la comtessa Ermessenda. Firmava en llatí i àrab, i cobrava pàries (tributs de protecció o signe de reconeixement) dels califes.

L'interès són raons comercials?

També l'intercanvi de coneixements. Entre d'altres, arriben les matemàtiques. Fixa't que les persones amb poder, civils i eclesiàstics, formen una xarxa familiar. Tanmateix, mentre Castella parlava de «Reconquista», aquí es cercava pactar per comerciar amb els musulmans.

No originava friccions?

No. Tot i que l'edat mitjana és titllada d'època "fosca", això és un tòpic perquè la gent vivia tranquil·lament. No obstant això, les relacions entre musulmans i cristians no estaven exemptes de conflicte. A Girona, la presència de musulmans fou curta i no van tenir temps d'influenciar-nos. Igual que els gironins-jueus, els quals participaren d'una convivència amb la resta de la ciutat amb alts i baixos propis de qualsevol contacte entre cultures diferents.

Pot posar exemples?

A l'arxiu (es refereix al de la Catedral de Girona) tenim llibres signats i enquadernats per jueus. O en obres a la Seu, en què les bastides eren de fusta, s'encarrega a un tractant de troncs jueu que porti bons materials de les Guilleries. També hi hagueren queixes de la Inquisició al bisbe dient que el citat col·lectiu tenia massa contemplacions.

I com va acabar?

El bisbe li va dir que es preocupés més dels seus assumptes.

El propòsit essencial de l'Arxiu és la divulgació?

Tenim diversos milers de pergamins datats des del segle IX i fins després de la invenció de la impremta (mitjan segle XV). A propòsit que el Capítol era un gran propietari rural, tenim documents de la història de Girona i de les comarques gironines. Mig Empordanet era del Capítol. Són contractes, compres i vendes, testaments, matrimonis... Nombrosos llibres eclesials, Dret... El bisbe Guillem de Monells (1168-1178) va impulsar un decret que obligava els canonges a estudiar. El fons s'enriquí amb temes diversos.

Alguna temàtica a destacar?

Hi ha una col·lecció de llibres de medicina de l'època amb receptes i remeis, naturals i curiosos. Per exemple, les d'Arnau de Vilanova, que fou metge dels reis i havia visitat el Papa. Fa una descripció de les malalties més habituals a l'època amb els respectius guariments. Les aplicacions als malalts eren tenint en compte les estacions i posició dels astres. Interessantíssim. Llàstima que s'interrompés.