Es podrà visitar a Girona fins al 19 de setembre i després tindrà una itinerància a Montpeller i a Segòvia.

Xavier Barralt i Altet, que treballa en el projecte del museu del monestir de Sant Pere de Roda, ha comissariat l'exposició «Viure a Palau a l'Edat Mitjana», que es podrà visitar a Girona fins al 19 de setembre i després tindrà una itinerància a Montpeller i a Segòvia.

Xavier Barralt considera que els rics «vivien bé» i compara la vida de constant «posada en escena» de Letícia i Felipe, prínceps d'Espanya que s'acaben de casar, amb la dels nobles de l'edat mitjana. Segons va explicar ahir en roda de premsa, els rics competien per tenir el palau més luxós i vivien envoltats de servents que els alliberaven de les feines més feixugues per poder dedicar-se a la vida social.

Barralt considera que aquesta és una ocasió única per contemplar peces importantíssimes del patrimoni que s'exhibeixen en comptades ocasions perquè no s'acostuma a muntar exposicions de la vida laica de l'edat mitjana.

En aquest sentit, l'historiador de l'art va afirmar que aquesta exposició desmenteix tòpics molt estesos com el que afirma que la vida medieval era en blanc i negre o que girava entorn de la Catedral. La tendència a presentar l'arquitectura medieval de manera austera, amb les parets repicades i sense el mobiliari de l'època, i el fet que les esglésies -en especial la Catedral- s'han conservat mentre la resta d'edificis civils han desaparegut porta a caure en aquests tòpics.

Barralt va assegurar que la Catedral i la major part dels edificis estaven pintats amb colors molt vius i inscripcions, i que la vida es feia a casa i al temple només s'hi anava puntualment.

Les prop de 200 obres que acullen les sales de la Fontana d'Or pretenen il·lustrar tots els aspectes que envoltaven la vida quotidiana als palaus medievals entre el segle XII i el XV.

Pintures murals, tapissos, peces de ferro forjades, capitells, monedes, plats, canelobres, gots, coberts de fusta, missals o sarcòfags permeten reconstruir als visitants la vida quotidiana dels qui van habitar en palaus a l'edat mitjana.

Uns palaus que, com la Fontana d'Or, simbolitzen un aspecte present a totes les èpoques: la presentació exterior com a escenificació del poder. «Aquest palau és un bon exemple del que eren aquest tipus de construccions, no dels més importants de tots però sí d'una classe mitjana-alta ja molt rica dins de la ciutat», va explicar el comissari referint-se al palau gironí.

Barral també va precisar que La Fontana d'Or no era un palau únic a Girona, sinó que n'hi havia d'altres que competien entre ells, «que entraven en aquesta competició de qui tenia la casa més espectacular de cara al carrer».

L'exposició s'estructura en cinc àmbits: «El palau i la ciutat», que mostra la importància de l'arquitectura i la seva integració dins el teixit urbà com a imatge permanent del poder polític, eclesiàstic i econòmic; «La vida de cada dia», que repassa la realitat quotidiana de l'existència en un palau; «Plaers, fantasia i cultura», espai dedicat a l'amor, el jardí i la natura; «La guerra i l'aventura», que repassa la simbologia al voltant de les croades, torneigs i les batalles que defineixen aquest període històric, i «La religió i la mort», sobre la convivència entre creences i els llocs de culte.

Per a l'ocasió s'ha editat un catàleg amb textos de nombrosos especialistes. Un estudi de Ramon Alberch, estudiós de l'edifici de la Fontana d'Or, repassa la història d'aquest edifici i de la gent que hi vivia

.