Fins el dia 1 de juny de 2008, el Museu d'Història de la Ciutat mostra l'art en femení des de l'edat mitjana fins al segle XVIII.

Laura Portal - Girona -  Les dones com a autores d'art i no com a objecte artístic és el que recull l'exposició titulada La ciutat de les dames i que avui, a dos quarts de vuit del vespre, s'inaugurarà al Museu d'Història de la Ciutat de Girona. La mostra, doncs, vol donar a conèixer l'art en femení des de l'edat mitjana fins al segle XVIII, començant per l'ara cèlebre Ende, pintora i «ajudadora de Déu» que va signar el Beatus de la catedral de Girona (975). La mostra es podrà veure fins a l'1 de juny i tindrà una continuació imprescindible, d'aquí a dos anys aproximadament, que estarà referida a les dones artistes dels segles XIX i XX.

La comissària de la mostra, Anna Gironella, explica que aquesta exposició dedicada a les dones artistes no es planteja si existeix un art femení diferenciat del masculí, només vol evidenciar, i sobretot reivindicar, allò que durant segles sembla haver-se obviat o negat: «La presència femenina en l'art.» Ella mateixa recordava ahir que la seva feina, a més de ser comissària de la mostra, havia estat de recerca, quasi de rescat, ja que els noms d'aquestes dones havien estat esborrats, transformats en noms d'home: «Cal trobar aquestes dones i cal tornar-los el paper que se'ls ha negat, només després podrem conèixer si el seu context històric, si les seves condicions vitals, les han conduït a una particular relació amb el fet artístic.» En aquest mateix sentit s'hi referia la regidora de Cultura de Girona, Lluïsa Faxedas, quan afirmava que aquesta exposició també servia per recuperar la memòria històrica, en aquest cas de les dones.

El nom de l'exposició, La ciutat de les dames, no és gratuït ni fruit de la casualitat, ja que s'inspira en el títol, gairebé idèntic, del llibre d'una de les primeres escriptores, Christine de Pisan, autora del Livre de la Cité de les Dames (1405). Les referències, escasses, però existents a les diferents dones artistes més nostrades com ara la valenciana Isabel de Villena, autora de la Vita Christi (1497), són presents en l'exposició.

La mostra es divideix en quatre àmbits que es refereixen als espais en què es movien les dones artistes de Girona. Així, hi ha el taller on les dones com a artistes, com a artesanes, com a mecenes o com a patrones, treballen estretament amb altres dones i homes.

Un altre espai és la Catedral, i ho és en tots els sentits, com l'abans esmentada Ende, autora del Beatus. Però també s'hi han trobat vitralleres, pintores i fins i tot dones que treballaven directament en la construcció com a manobres o tragineres. Però referides a la Catedral, també hi trobem les mecenes com ara la comtessa Ermessenda i Elionor de Cabrera, que hi són enterrades.

Els monestirs i convents van ser uns altres espais que les dones van ocupar per desenvolupar les seves habilitats artístiques, com a il·lustradores, teixidores i brodadores. Així mateix, amb una tasca similar, hi ha l'espai del cosidor, on, a més de cosir i teixir, també es parlava. És a dir, els cosidors es convertien en punts de reunió entre dones prou adinerades que podien encarregar obres o bé donar algunes de les seves feines de costura a l'Església.

L'exposició s'allargarà fins a l'1 de juny i tindrà una segona part, referida a les dones artistes dels segles XIX i XX, d'aquí a dos anys. La mostra actual inclou també activitats complementàries com ara visites per a escolars i d'altres d'obertes a tots els públics. D'aquestes últimes, se'n farà una amb la comissària, el dia 27 d'abril a les dotze del migdia, per a la qual cal reserva prèvia.