Els textos eren amagats a les cobertes de llibres notarials antics

EVA VÁZQUEZ - Girona - El costum dels enquadernadors de farcir les cobertes dels llibres amb papers reaprofitats d'altres volums i documents considerats obsolets ha permès a l'Arxiu Històric de Girona descobrir un dels fons de manuscrits hebreus inèdits més importants d'Europa. Seguint un procés laboriós d'extracció i restitució, s'han recuperat 258 fragments de textos de la comunitat jueva de Girona, quinze dels quals s'exposen a partir d'avui a l'arxiu.

Els arxivers ja s'havien adonat de l'existència d'aquests manuscrits als anys seixanta, quan, de dins la pell pelada d'alguns volums notarials del segle XV, van veure que en sortien uns pergamins amb la característica grafia hebraica. No va ser, però, fins al 1998, que la descoberta continuada de més fragments en el farcit de molts altres llibres va fer plantejar la necessitat de fer una prospecció per establir-ne la importància extraient-ne uns quants i encarregant-ne l'anàlisi a destacats especialistes en judaisme. Experts de la Universitat de Bolonya i de la Biblioteca Nacional de Jerusalem van arribar a la conclusió unànime que es tractava d'un dels fons de manuscrits hebreus encara inèdits més important d'Europa i localitzats en un mateix lloc.

L'exposició El secret dels llibres. Els documents amagats dels jueus de Girona, que s'inaugura avui a l'Arxiu Històric de la ciutat i que serà itinerant, mostra només una petita part dels manuscrits recuperats del total de fragments que encara hi ha pendents d'extracció, però amb aquest primer sondeig ja s'ha pogut determinar el valor de la documentació per ampliar el coneixement de la comunitat jueva, no només de Girona, sinó també del món medieval.

Els arxivers gironins han identificat de moment uns 170 llibres notarials d'entre els segles XIV i XVI que van ser relligats utilitzant manuscrits de la comunitat jueva expulsada com a tou de les cobertes. De dinou d'aquests volums, ja s'ha aconseguit extreure, seguint un procediment delicat i laboriós, els textos que hi havia ocults, que formen uns 258 fragments de manuscrits hebreus, la major part, comentaris i còpies de textos sagrats i documentació legal, com ara contractes, acords prematrimonials, escriptures de préstecs, notificacions de canvis de domicili o nomenaments de càrrecs del consell de l'aljama.

Recuperar tot el fons, però, requerirà molts anys de feina, segons va admetre ahir en la presentació de l'exposició Joan Ferrer, professor d

e llengües hebrea i aramea de la Universitat de Girona i membre de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que ha tingut cura de la direcció científica de l'exposició.

Altres notícies:
26/01/2005
17/03/2003