Una exposició, un simposi i la publicació d'una biografia inèdita celebren a Girona el bisbe i humanista Joan Margarit.

Eva Vázquez - Girona -Bisbe de Girona i cardenal a Roma, ambaixador i conseller de reis, nunci papal per a la Corona d'Aragó, diplomàtic d'altes esferes, humanista refinat i exigent, Joan Margarit (1422-1484) travessa l'efervescent segle XV europeu com «el gironí internacionalment més influent de tots els temps», en sentència entusiasta i feliç d'un polític i historiador que el coneix bé, Joaquim Nadal, i que la catedràtica de filologia llatina de la Universitat de Girona (UdG), Mariàngela Vilallonga, va citar ahir per il·lustrar la transcendència d'aquesta «tardor margaritiana» en què, sense que calgui el pretext de cap aniversari ni commemoració, s'honorarà el cardenal del Renaixement amb exposicions, congressos i publicacions que han de servir per retrobar una època fascinant.

La data de naixement d'un dels més eminents humanistes catalans encara és incerta, com també el seu lloc exacte, però no hi ha dubte que devia ser entre 1421 i 1422 i a Girona ciutat, a la Catedral de la qual es conserva l'únic retrat conegut : un frontal d'altar brodat en seda, or i vellut en què apareix devotament agenollat davant la Verge entronitzada enmig d'un estol d'àngels. Aquest teixit sumptuós és una de les peces estel·lars que es podran veure a partir de divendres (20 h) i fins al 17 de desembre a l'exposició El bisbe Margarit i la seva època, organitzada per l'Studia Humanitatis de la UdG, en col·laboració amb la Fundació Caixa de Girona, a la Fontana d'Or. Serà el primer esdeveniment d'aquesta intensa tardor margaritiana que va obrir el mes passat la Revista de Girona amb un ampli i documentat dossier dedicat al cardenal gironí i coordinat per un dels seus principals estudiosos, el filòleg Lluís Lucero, que ha format part també de l'equip de comissaris de la mostra, junt amb Mariàngela Vilallonga i Joan Molina. Amb un cost de 90.000 euros, segons va anunciar ahir Arcadi Calzada, president de Caixa de Girona, l'exposició permetrà traçar el retrat complet tant de l'humanista com del seu temps per mitjà d'algunes peces excepcionals, com ara l'espasa de Boabdil –assegurada per 5 milions d'euros, va afegir Calzada entre exultant i perplex–, i sobretot d'abundant material bibliogràfic, format principalment per manuscrits, cartes i primeres edicions de l'obra de Margarit o de llibres que havien pertangut a la seva biblioteca, entre els quals destaquen el Llibre d'Hores d'Isabel la Catòlica o una magnífica Cosmographia de Ptolomeu, amb uns mapes que donen fe de l'existència d'un món que un dia va ser inexplorat i màgic.

En aquest exemplar, procedent de la Biblioteca Universitària de Salamanca, es conserva encara l'escut d'armes del bisbe de Girona: tres margarides i un paó custodiats per una parella d'àngels d'ales multicolors que han esdevingut el símbol, no només dels cognoms del personatge (Margarit i Pau), sinó també de la seva complexa personalitat i la seva original aportació a l'humanisme català des d'una posició de privilegi internacional. Aquest multifacetisme –com a humanista, com a cardenal, com a defensor de l'Estudi General que faria d'embrió de la UdG, com a ambaixador d'Alfons el Magnànim, Joan II o Ferran el Catòlic, com a precursor i referent més o menys confés de Maquiavel, Montaigne o Voltaire– és el que es proposen revelar i aprofundir els experts que participaran en el simposi internacional organitzat a la Facultat de Lletres de la UdG entre el 14 i el 17 d'aquest mes. Inaugurat per l'hispanista irlandès Robert B. Tate, pioner en la recerca sobre Margarit, als anys quaranta, el simposi servirà també per traçar el perfil sociopolític, artístic i cultural de l'època que va definir el pas d'una concepció medieval del món a una altra de moderna i per acollir dues trobades acadèmiques impulsades per l'Studia Humanitatis: la de la Scuola di Dottorato internacional, que aplega tots els grups d'estudi europeus de l'humanisme, i la de biblioteques digitals sobre aquesta especialitat, amb l'objectiu de posar en comú les seves bases de dades.

Entre antics i moderns

En el context del simposi El bisbe Margarit i la seva època, es presentaran dues importants novetats bibliogràfiques: l'edició crítica, amb traducció i estudi introductori d'Isabel Segarra, de la Corona Regum (Ed. Vitel·la), un «mirall de prínceps» que Joan Margarit va escriure per a Ferran el Catòlic i que anticipa, en algunes de les seves admonicions de bon govern, El Príncep de Maquiavel (dia 14, 20 h), i la publicació per Editorial Base d'una biografia inèdita de l'humanista deguda a l'historiador gironí Santiago Sobrequés, Joan Margarit. El final tràgic de l'Edat Mitjana a Catalunya (dia 15, 19.30 h). Aquest extens estudi biogràfic de quasi 400 pàgines que ha passat mig segle guardat en un calaix revela la vastitud d'interessos d'una figura cabdal de l'humanisme català, com la majoria dels seus contemporanis, «meitat feudal, meitat modern», hi diu Sobrequés, però singular per la seva excepcional assimilació del pas d' Ovidi i Ciceró a Petrarca i Boccaccio, i d'aquests, a Rabelais i Voltaire. «És una biografia preciosa i, a sobre, d'un historiador que sap escriure i bé», va comentar Mariàngela Vilallonga, impulsora d'aquesta tardor margaritiana, en la presentació ahir de les activitats, sorgides a l'entorn del projecte que actualment desenvolupa l'actiu Studia Humanitatis de la UdG, amb finançament del Ministeri d'Educació i Ciència, La dimensió europea de la literatura llatina humanística de la Corona d'Aragó. Vilallonga, que va començar a planificar els actes el 2004, quan va participar a Arezzo en un simposi i una exposició sobre Petrarca i es va prometre imitar-los per «fer visible Margarit», va advertir que el bisbe gironí, «al contrari d'altres figures avui celebrades com ara Rafael Masó», és més conegut a l'estranger que a Catalunya, i va atribuir aquest desconeixement al fet que va escriure tota la seva obra en llatí i que «no sempre va actuar com s'esperava que fes».