La segona edició del projecte d'art contemporani «Efímer» inaugura divendres la programació d'exposicions temporals.

Eva Vàzquez - Girona - L'art contemporani, les aromes florals, l'arqueologia romana i la revisió d'una artista local. La programació d'exposicions temporals del Museu d'Història de la Ciutat aposta per una varietat que apunta en dues direccions, segons el director, Pere Freixas: la investigació sobre el passat de Girona amb noves troballes i aportacions, i la reivindicació de figures destacades de l'art gironí que el pas del temps hagi relegat o adotzenat, com és el cas d'Emília Xargay. A aquestes dues prioritats, s'hi afegeix la ja tradicional implicació en Girona, temps de flors, aquest any amb una mostra dedicada a les Essències, i la segona edició del projecte Efímer, comissariat per Marta Pol i en el qual mitja dotzena d'artistes reflexionen sobre les migracions com a actitud social i artística.

Efímer 07. Migracions en l'art contemporani , la primera de les tres grans exposicions programades per a aquest any, ja revela el compromís del Museu d'Història amb propostes d'un ampli espectre que englobin tant la recerca com la creació, la recapitulació com l'avançada. Amb aquesta filosofia, la temporada passada va atreure uns 80.000 visitants. El projecte de Marta Pol, que s'inaugura divendres (19.30 h), pertany a la segona vessant, amb una reflexió sobre la mobilitat de persones i idees en el món contemporani a través de l'obra de sis artistes que, fent ús quasi sense excepció de recursos audiovisuals i multimèdia, reprenen l'Efímer que es va presentar el 2003 al mateix museu després d'obtenir una beca de l'Ajuntament. Els autors ara són Lorena Méndez i Fernando Fuentes, que al·ludeixen a la dispersió professional a partir de la seva pròpia experiència, separats per la feina just en acabat de casar-se; Manel Bayo, que recorre al videojoc per qüestionar la integració social, econòmica i religiosa; Rosa Sánchez i Alain Baumann, que projecten una mirada crítica a l'assumpció de les minories en una cultura globalitzada; Jaume Geli, que confronta espai privat i ocupació; Josep Masdevall, que amb l'acció d'arrossegar-se per terra redueix la individualitat a una entitat ínfima, i el col·lectiu La Rata, que presenta el film Ell a ella i ella als llibres , en què es planteja la relació entre dues persones de generació, sexe i cultura diferents.

Les dues altres grans exposicions de la temporada se centraran en la revisió històrica. La primera, Origen i fundació de Girona. La Girona romana , comissariada per l'Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona (IPAC) i prevista per al juny, permetrà actualitzar els estudis sobre la creació mítica de la ciutat, situada entre els segle I aC i el IV dC, a partir de «les últimes i notables aportacions arxivístiques i arqueològiques», en particular les relacionades amb l'enclavament romà de Sant Julià de Ramis, va dir Freixas. La segona, la que cada any per Fires es dedica a recuperar un artista local, serà una relectura de l'obra d'Emília Xargay (Sarrià, 1927-2003), coincidint amb el que hauria estat el seu norantè aniversari, fent especial atenció al model atípic de feminitat que va representar en l'art de la postguerra a través de l'estudi dels seus processos creatius i de la recepció crítica que va rebre.

Les olors mediterrànies

El Museu d'Història serà la seu de dues mostres temporals més ja tradicionals en la programació. La primera, al març i a la sala La Carbonera, permetrà difondre les imatges i el text del nou llibre editat per l'Agrupació de Comerciants El Centre, Pensaments retrobats, per promoure el nucli de la ciutat des de la seva vessant humana i cultural. Com en les anteriors publicacions, les fotografies són de Pep Iglesias, i en aquesta ocasió el text s'ha encomanat a Narcís-Jordi Aragó, que evoca els ciutadans que han viscut al centre l'últim mil·lenni. L'altra serà la nova aportació del museu a la mostra Girona, temps de flors, al maig, amb un muntatge encarregat de nou a Carme Bosch al·lusiu aquest any a les Essències. Es tracta d'una instal·lació floral que ocuparà diferents espais conservats de l'antic convent de Sant Antoni amb la qual es donaran a conèixer algunes de les plantes aromàtiques d'ús més comú en perfumeria, medicina i gastronomia, fent especial atenció a les d'origen mediterrani.