Activitats > Els pous de glaç del Pla de l'Estany

Cataloguen els vuit pous de glaç que es conserven al Pla de l'Estany.

El Consell Comarcal edita un opuscle sobre aquests antics magatzems.

RAMON ESTÉBAN - Banyoles - El pou de Palol de Revardit, que s'ha restaurat i aviat es podrà visitar, i els altres set magatzems de gel que es conserven a la comarca, han estat catalogats pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany. El resultat del treball és un opuscle titulat Els pous de glaç del Pla de l'Estany. Un comerç d'abans de la industrialització, en què el lector troba no només les dades d'aquests pous, sinó també plànols, una explicació dels orígens i el sistema de producció i d'emmagatzematge del gel. La publicació és una eina molt interessant per endinsar-se en una activitat amb aplicacions comercials que va desaparèixer tot just a principi del segle XX.

Els pous de glaç del Pla de l'Estany. Un comerç d'abans de la industrialització ha estat elaborat per les àrees de Cultura i Serveis Tècnics del Consell Comarcal. Aquesta institució i l'Ajuntament de Palol n'han fet l'edició. S'hi explica que es conserven vuit pous, curiosament, ben repartits pel territori: el de can Manresa de Banyoles, el de Palol de Farga de Cornellà del Terri, el de Merlant de Porqueres, el de la Casa del Pou de Serinyà, el de cal Rossinyol de Vilamarí (Vilademuls) i Perles de Vilafreser (Vilademuls), a més del de Palol de Revardit. De tots s'aporten plànols i descripcions. Segons diu l'opuscle, hi ha referències, orals o documentals, de tres pous de glaç més: el de can Closes de Vilamarí, el de la Casa del Pou de Sant Miquel de Campmajor i el de Sords de Cornellà del Terri.

Com que el llibret s'ha editat amb motiu de la recuperació del magatzem de Palol, és d'aquest, que en trobem més dades. Es tracta del més gran de la comarca, amb 8,5 metres de diàmetre i una fondària de 10,10 metres. Es veu que hi ha constància documental de la seva existència de l'any 1711, una època en què es va estendre l'ús dels pous al nostre país. Devia estar en servei fins pels volts del 1910. El gel que hi guardaven el recollien a l'hivern, quan l'aigua es glaçava, a sota del pont vell de Marmanya. «Hi ha algun testimoni que quan parla d'aquell indret l'anomena ‘les basses del glaç'», s'afirma en l'opuscle. A partir del moment en què es va deixar d'usar com a pou de glaç, el van utilitzar d'abocador d'animals morts («com una mena de canyet»). La primavera del 2000 el van clausurar i posteriorment voluntaris del poble mateix, així com del Centre Excursionista de Banyoles i del Centre d'Estudis Comarcals van netejar-ne l'exterior. Recentment, l'Ajuntament hi ha fet obres de conservació i protecció de l'estructura per fer-ne visitable l'interior.

 

Publica al diari "El Punt" el 5 de novembre del 2006

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)