La bibliotecària Inés Padrosa és al capdavant dels responsables.

El Punt - La Contra - Xavier Castillón - La biblioteca del castell de Peralada té un impressionant fons de 80.000 volums, la qual cosa permetria fer una exposició sobre gairebé qualsevol tema. Els seus responsables, amb la bibliotecària Inés Padrosa al capdavant, ho aprofiten justament per això: per organitzar mostres que s'afegeixen a commemoracions com ara l'Any Dalí, els 500 anys d'El Quixot i l'actual bicentenari de la guerra del Francès, amb motiu del qual s'hi pot visitar fins a la primavera vinent l'exposició Napoleó i Catalunya 1808-2008. Com a curiositat, Padrosa remarca que la biblioteca també té les seves mancances, d'acord amb aquells temes que interessaven més o menys als comtes de Peralada. Segons sembla, Egipte no els interessava gaire –tot i que la febre arqueològica del segle XIX podria fer pensar el contrari–, i en canvi Napoleó i la guerra del Francès o de la Independència tenen una important presència quantitativa i qualitativa en aquestes nobles lleixes centenàries, amb valuosos documents, gravats i manuscrits originals que són la base d'aquesta exposició. Tal com van recordar ahir Padrosa i el director del museu del castell de Peralada, Jaume Barrachina –que ha aportat a la mostra armes, peces de vidre, peces de la col·lecció numismàtica, mobles, etc.–, això s'explica probablement per la formació francesa dels comtes de Peralada i per la inqüestionable excepcionalitat del personatge històric de Napoleó.

L'exposició inclou un apartat bibliogràfic general sobre Napoleó i les seves incursions arreu d'Europa, però sobretot a la península i Catalunya; un altre apartat dedicat al castell de Sant Ferran de Figueres, amb plànols originals del 1753; una selecció de retrats de Napoleó de procedència diversa, entre els quals hi ha uns petjapapers de vidre, posteriors a la seva mort, que els seus partidaris conservaven com a símbol d'adhesió a la causa; i altres apartats més centrats en les repercussions de la guerra a l'Empordà i a la resta de Catalunya, amb referències diverses a Álvarez de Castro i a afrancesats com ara Tomàs Puig i Josep Garriga.

Entre els documents exposats, destaca per exemple el cartell que anuncia, en català i francès, la pena de mort decretada a uns figuerencs residents a Peralada, o una «llista dels serveis que ha fet el convent del Carme de Peralada a l'exèrcit francès de l'Empordà», on es fa per primera vegada referència a un vi produït a Peralada, concretament un «vi de pahí». També hi ha un retrat de Teresa Cabarrús, una valenciana que va tenir un paper decisiu en la caiguda en desgràcia de Robespierre.

També s'ha organitzat conjuntament amb el Consorci del Castell de Sant Ferran la jornada cultural La guerra de la independència a l'espai fronterer pirinenc espanyol, que tindrà lloc el 15 de novembre al castell figuerenc i al de Peralada, on s'han programat també altres «experiències culturals» o jornades sobre Egipte, Mesopotàmia, Dalí, els manuscrits de la Mar Morta i Sant Pere de Rodes.