|
Activitats > Exposició sobre el Museu Etnogràfic de Ripoll |
|
Una exposició repassa el
procés de creació del Museu Etnogràfic de Ripoll en el seu 75è
aniversari. Es podrà visitar al Claustre de la Diputació de Girona, del 2 al 23 de setembre de 2005. El Museu Etnogràfic de Ripoll, el més antic de Catalunya en aquesta temàtica, commemora el seu 75è aniversari amb l'exposició Homes, discursos i col·leccions. Imatges del Museu de Ripoll, 1929-2004, que es presenta el dia 2 de setembre de 2005 (19 h) al claustre de la Diputació de Girona. La mostra, organitzada com un recorregut gràfic per la història del museu i del context social, cultural i polític que va propiciar-ne la creació, permet recular fins a la Catalunya de principis del segle XX, quan es va impulsar la recerca de les arrels identitàries, primer a través del folklore i, més endavant, de l'etnografia. Figures com les de Rossend Serra i Pagès, Tomàs Carreras i Artau o Josep M. Batista Roca van ser decisives en l'assentament de les bases d'una jove disciplina que s'alimentava de les troballes dels cercles excursionistes, les llegendes literàries i el saber popular. Però així com en la majoria de casos les investigacions es van concretar en la creació de gabinets d'història natural o en museus de material arqueològic, a l'Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, inaugurat el 1929 prop del monestir, es va prioritzar la recerca sobre les formes de vida ancestrals del propi país, no només a través de les sales d'exposició, sinó també de la publicació d'estudis i monografies, com ara la revista Scriptorium o els treballs La vida dels pastors i La vida a pagès, que van servir de model, anys després, al Museu d'Indústries i Arts Populars de Ramon Violant i Simorra. Homes, discursos i col·leccions, que es podrà veure fins al dia 23, es complementarà amb la conferència El Museu de Ripoll. Una història en tres temps, que impartirà a l'auditori de la Casa de Cultura, el pròxim dia 15, l'antropòleg Oriol Beltran. |
| Publicada al diari "El Punt" el 2 de setembre del 2005 |
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.bohigas.com)