Una exposició recupera imatges inèdites de quatre autors empordanesos.

E.V. - Begur - La publicació recent a Edicions Baix Empordà del llibre Àlbum de records. Quatre fotògrafs empordanesos és a l'origen de l'exposició que presenta, fins al 26 d'agost al Museu del Suro de Palafrugell, l'obra d'uns autors gairebé desconeguts per a la història de la fotografia, amb excepció de Jaume Ferrer, retratista professional, que van fer de la seva afició a la càmera una exploració espontània i viva del paisatge i la gent del Palafrugell d'entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX.

Exceptuant Jaume Ferrer Massanet (1872-1922), el principal intèrpret del paisatge palafrugellenc de principis del segle XX, no només a través de les imatges que comercialitzava al seu estudi fotogràfic, sinó també de la seva pintura, els altres tres autors de l'exposició del Museu del Suro van aficionar-se a la càmera de manera autodidacta i com una activitat complementària a les seves principals ocupacions econòmiques, en particular la indústria del suro. El mateix Ferrer, de fet, de qui es conserven més de 350 plaques de vidre, compaginava la seva dedicació artística amb la gestió d'un petit taller de taps de suro. També es dedicava al negoci surer el pianista i compositor de sardanes Joan Bonany Marquès (1889-1979), que a partir de 1905 va començar a interessar-se per la fotografia i a fixar per a la història les arts tradicionals dels pescadors i l'arribada a les platges dels primers estiuejants de les classes benestants. El gironí Pere Palahí Bach-Esteve (1907-1994), banquer de professió, continuaria en certa manera el treball de Bonany amb la popular sèrie de postals sobre la Costa Brava que va comercialitzar als anys cinquanta, de les quals es conserven uns 4.000 negatius amb imatges de banyistes, pescadors, excursionistes i escenes de la vida quotidiana. Però el llegat potser més emotiu és el que va deixar Moisès Dalmau Comet (1891-1967), emigrat a l'Argentina el 1909 per evitar el servei militar i que no tornaria sinó breument a Palafrugell, convertit en un pròsper confiter, fins al 1927, any del qual data una nostàlgica col·lecció d'imatges del poble de la seva infància i primera joventut.