|
|
|
|
|
1501 |
S'enregistra una forta
epidèmia a la ciutat de Girona. |
|
1501 |
Es construeix la Casa de la
Llana, a l'indret del Portal de l'Àngel a l'Areny de l'Onyar, al costat
de la del Pes de la Farina. |
|
1502 |
Tanca la impremta de Baltasar
Avella i Girona en queda sense fins a finals del segle XVII. |
|
1506 |
La ciutat registra una forta
epidèmia. |
|
1507 |
Miquel de Cartellà, fill d'una
Sarriera, desafia als Camós, entre els quals hi havia en Baldiri
d'Agullana, ciutadà de Girona. |
|
1509 |
S'aproven unes noves
ordenances globals sobre la draperia local, amb a 'introducció de la
figura del Prohom Mercader, que s'encarregava de controlar el compliment
de la reglamentació. |
|
1510 |
Es Revalida la potestat de la
Ciutat a concedir llicències de comerç d'alimentació i es faculta als
jurats a manllevar censals, per tal de reordenar l'excessiu deute. |
|
1512 |
S'introdueix un impost d'un
diner per a cada lliura de carn. |
|
1512 |
En Baldiri d'Agullana,
juntament amb el Baró de Llagostera, és assassinat a Barcelona per
Miquel Sarriera, que feia causa amb els Cartellà i era el Batlle General
de Catalunya. |
|
1513 |
Es prohibeix l'exportació de
sabons locals, que per la seva bona qualitat eren venuts arreu de
Catalunya. |
|
1515 |
Girona pateix una forta
epidèmia. |
|
1519 |
L'església de Sant Nicolau
s'ha de reforçar amb contraforts perquè queda greument afectada per una
inundació. |
|
1520 |
La ciutat sofreix una altra
epidèmia. |
|
1520 |
Es produeix una revolta dels
menestrals per a no pagar més impostos, en el marc d'un moviment general
als Països Catalans anomenat "Germanies". |
|
1530 |
Girona pateix una nova
epidèmia. |
|
1532 |
Es comença a construir el
campanar de Sant Feliu. |
|
1533 |
L'emperador Carles V visita la
Ciutat, |
|
1533 |
Girona pateix sota els efectes
d'una inundació |
|
1534 |
Girona torna a sofrir una
altre inundació |
|
1535 |
Es realitza un ample i
exhaustiu cadastre de la Ciutat. |
|
1538 |
L'emperador Carles V torna a
passar per Girona |
|
1543 |
L'Infant Felip, futur Felip II,
visita Girona |
|
1546 |
Es reordena la Plaça de Sant
Pere, enderrocant una casa que feia molt estreta l'entrada nord. |
|
1548 |
L'Infant Felip torna a passar
per Girona. |
|
1552 |
Girona sofreix fortes
inundacions |
|
1555 |
Els jutjats denuncien un frare
de Sant Francesc, que a la nit surt armat i sense hàbits com un rufià. |
|
1558 |
Mor Pere Mates, important
pintor renaixentista gironí. |
|
1561 |
Es col·loca la primera pedra
de l'edifici de "Les Àligues", per ubicar-hi l'Estudi General. |
|
1563 |
Girona torna a patir una
epidèmia. |
|
1568 |
S'obre la Taula de Canvi,
concedida cent deu anys abans per Alfons el Magnànim. |
|
1572 |
Felip II pren sota la seva
salvaguarda l'Hospital de Santa Caterina. |
|
1571 |
S'acaben les obres de
construcció del campanar de Sant Feliu. |
|
1572 |
Comencen oficialment les
classes a l'Estudi General de Girona, amb la inauguració de l'edifici de
Les Àligues. |
|
1572 |
Els responsables municipals
reformen la part superior de la plaça de les Cols, enderrocant la
muralla i construint nou botigues. És el començament de la Rambla. |
|
1575 |
Girona torna a patir fortes
inundacions |
|
1575 |
Els Agullana i els Sarriera
s'emparenten directament pel casament d'un net i una neta dels antics
caps del bàndol, posant fi a la rivalitat. |
|
1575 |
Es funda l'aristocràtica
confraria de Sant Jordi, en que els senyors guerrejaven a tall d'esport
en justes i tornejos, que s'organitzaven a la Plaça del Vi |
|
1577 |
S'inicia la construcció de la
Casa de la Generalitat a la banda nord de la Plaça del Vi. |
|
1577 |
Es redueix a 4 el nombre de
Jurats de Girona, el que suposà una aristocratització municipal i una
relegació de la ma menor o menestral. |
|
1578 |
Cal ordenar als preveres i
monjos de Sant Pere de Galligants que no s'absentin en dies de festa,
perquè l'Església resta en falta de misses. |
|
1579 |
Girona sofreix inundacions |
|
1580 |
El bisbe Bernat Toccó posa la
primera pedra per a la construcció del Campanar de la Catedral. |
|
1581 |
Girona pateix una nova
epidèmia. |
|
1581 |
S0estableixen a la ciutat els
Caputxins i els Jesuites. |
|
1581 |
Un llamp escapça el campanar
de Sant Feliu, destruint uns tres metres del coronament. |
|
1584 |
S'estableix a Girona la
comunitat dels Agustins. |
|
1587 |
El bisbe es veu obligat a fer
edictes per posar fre a la conducta desordenada de l'estament
eclesiàstic. |
|
1587 |
El metge gironí Joan Rafael
Moix, escriu una obra sobre la pesta que es publica a Barcelona. |
|
1589 |
El metge gironí Lluís Fabre,
escriu una altra obra sobre la pesta que es publica a Perpinyà. |
|
1591 |
S'estableix a Girona la
comunitat dels Carmelites Descalços, amb la fundació per dos canonges
del col·legi de Sant Martí Sacosta on s'ensenya gramàtica i filosofia. |
|
1591 |
S'inicia la construcció del
convent de Sant Josep |
|
1591 |
El capítol contracte a Josep
Bordons de Solsona per a la construcció de l'orgue de la Catedral. |
|
1599 |
El bisbe Arévalo de Zuazo
funda el Seminari Conciliar, com a conseqüència de les directius del
Concili de Trento, que obligava a crear seminaris a totes les diòcesis. |
|
1599 |
Girona torna a patir fortes
inundacions. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 Plana en construcció
Marc històric
Aquest segle s'inicia amb la recent estrenada
descoberta del continent americà, en la que Catalunya, tot i tenir-ne una
participació inicial, al final en queda al marge.
Políticament es produeix un allunyament de la
vinculació de la monarquia amb el Principat. Amb la mort de Ferran el
Catòlic, desapareix l'última anella del lligam afectiu de la Corona d'Aragó
amb el territori català. Amb Carles I (V d'Alemanya) i Felip II, queda
totalment consolidada la Casa d'Àustria a la corona espanyola i per tant el
desarrelament dels seus caps de casal.
Es consolida la figura del virrei o
lloctinent general de Catalunya que és monopolitzada per membres de la
noblesa castellana. Aquest allunyament del poder reial, històricament
enfrontat als nobles del país, suposà un enfortiment de l'aristocràcia
local, en perjudici dels pagesos i menestrals, habitualment protegits del
Rei.
L'acumulació de regnes en la persona de
Carles V va donar una dimensió mundial a la monarquia, que obrí noves
expectatives a tots nivells, si be va esdevenir una pesada càrrega i un
constant desgast dels regnes peninsulars. Això provoca una escalada de
tensió entre l'autoritarisme de la monarquia espanyola i les institucions
catalanes, que dotaven al Principat d'unes garanties constitucionals,
barrant el pas al centralisme i per tant a l'obtenció de rendes per a
finançar la despesa bèl·lica.
El Bandolerisme, associat a les lluites
privades i bandositats, encara lícites segons l'ordenament jurídic de
l'època, s'estengué per tot el Principat, no solament en el marc de les
lluites entre nobles, sinó també com a conseqüència d'autèntics conflictes
socials entre pobles i senyors.
La Societat
L'inici del segle s'emmarca en una etapa de
creixement i redreçament econòmic, que dura fins a l'any 1625 en que s'entra
en un període d'estancament. L'evolució dels fogatges així ho demostra:
|
Any |
Focs |
| 1497 |
985 |
| 1515 |
1023 |
| 1553 |
1328 |
Aquest fort creixement demogràfic, és
alimentat sobretot per un fort corrent migratori cap a la ciutat de persones
procedents de l'entorn rural més o menys proper, així com per gent que ve
d'Occitània, fugint de les lluites entre catòlics i protestants, als que om
els anomena despectivament "gavatxos" i amb els que es mantenen unes
relacions poc cordials.
Art i Cultura
E
Urbanisme
A
|
