CANTALOZELLA RIBAS, Antich

Tornar a l'arbre Ã

Fill de ANTICH RIBAS de la CANAL i BALDIRIA CANTALOZELLA

Prevere de Sant Feliu de Girona, Rector de Sant Mateu de Montnegre, Canonge de la Seu de Girona

Morí el 30 d'octubre de 1.660

En el llibre "La Catalunya del Barroc vista des de Girona, La crónica de Jeroni de Real (1626-1683)" núm 140 de la Biblioteca Abat Oliva, publicada per l’Abadia de Montserrat, en la seva pàgina núm. 328, quan es refereix als successos del mes de juny de 1653 hi ha la següent menció: "Eixos michalets, ab altres, se’n baixaren a la Plana, que tenian presos los passos per anar a Hostalrich y també de la part de Celrrà, que antas del siti de Gerona ja inquietavan als qui n’exian, robant-los, y també de la part de Banyolas. Lo principi fou contra los soldats. Després se posaren a robar als mateixos de la terra composant-los, que a un Rector que’s deya Cantalosella de Montnegre, li feren posar la mà ab uns ferros calents, per fer-li dar diners, que pres havia de alsar la forma y calis ab la mà esquerra quant deya Missa, que jo hi viu moltas vegadas perquè aprés redidí en la Seu.". El 1667 Antich Cantalozella, beneficiat de la seu funda una Causa Pia per donzelles i estudiants de la Casa Cantalozella d’Aiguaviva, dotada amb el Mas Homs abans dita Torre de Baldach d’Aiguaviva (Llibre d’Institucions de Beneficis de l’Arxiu Diocesà de Girona núm. 770). Antich Cantalozella, prebere beneficiat de Girona signa el seu testament, on entre d’altres executors hi figura el seu nebot Narcís Cantalozella, pot ser interessant per la Causa Pia que institueix amb la Torre de Baldach o Mas Homs (Notaria Girona-8 Protocol-580 pag. 43-45). Va morir al Mas Cantalozella d’Aiguaviva, ja que en l’Arxiu Parroquial hi consta la seva partida de defunció el 30 d’octubre de 1660 (Aiguaviva, Òbits-1 Foli-25).

Ab l'Arxiu Diocesà de Girona, en els MANUALS DE BENEFICIS 1620-1629, D-273, f 7, Antoni Ribes permuta el diaconil de les parteres de la seu amb Antic Cantalosella, clergue d’Aiguaviva, obtentor del benefici de Santa Maria de Sant Daniel, 1620.