Actua conjuntament amb el seu fill i hereu en un acte signat el dia 8 d’agost de 1329 (Girona, Notaria 4 Rg. 3).En relació amb el document anterior en el llibre "Girona al segle XIV" vol. 1, en la seva pàg. 389, Christian Guilleré, l’autor del llibre fa el següent comentari : " Un altre gran contracte, el 1329: Astrug Cantalausela i el seu fill d’Aiguaviva venen al fuster Arnau Marco la meitat de la collita de cereals, vi glans, olives i fruits de tota la borda per vuit anys i 800 sous barc.: la presència d’un fill i hereu en deixa bastant clara la inalitat, el dot d’una filla. Hipotecant d’alguna manera la seva explotació, Astrug Cantalausela descarta qualsevol inervenció senyorial i el pagès pot finançar com vulgui la seva estratègia matrimonial. En aquest mateix contracte, inverteix el seus propis animals per a l’explotació de la borda i promet adobar les terres, però les collites s’han de fer en comú i la batuda va a càrrec del venedor, és a dir del pagès. Es pot relacionar aquest tipus de contracte amb una forma de crèdit : les vendes temporals tant afecten una feixa de terra com una masia sencera."

L'us del nom "Astrug", que vol dir sortós o afortunat, podria denotar una certa procedència jueva, ja que aquest nom era habitual en aquesta comunitat tant a Girona com a d'altres indrets,  (Bonastruc de Porta, célebre Rabí;  Astruc Ravaia, comisionat del Rei Pere el Gran, gran financer i polític; Un tal Astruc de Torroella, al qui se li dona permís per a tenir dues dones, a l'any 1321; Astruc Caravita, donant de bens a l'Almoina; Iucef Astruc Benet, prohom convertit el 1417; Iucef Astruc Benet, jueu notable convertit el 1453; Astruc Abraham, jueu refugiat a Perpinyà; Astruc Maimó, prestamista d'Olot; Momet Astruc, síndic de l'Aljama de Castelló; Astruc Zarc, hebreu de Besalú que canvia el nom pel de Francesc Provete a l'any 1417)

A l'Arxiu Diocesà de Girona hi ha el següent Pergamí:
PERGAMINS DE LA PIA ALMOINA
1360 juny 13, Girona
Pere de Cantalosella, fill d’Astruc de Cantalosella, d’Aiguaviva, reconeix a Ramon Ferrer, paborde de l’Almoina, ser home propi d’aquesta per haver-se casat al mas Martí de Llambilles
Pere Miró, de la cúria episcopal. 25 x 24 cms. Llambilles, 111. (P-002-04249)