La seva morfologia volcànica en prou feines queda definida a causa de l’erosió que ha sofert el seu con original.

El seu nom es deu a la gran quantitat de nòduls d’òpal que es troben a la seva superfície, popularment coneguts com a "ninots" i que, associats als carbonats i òxids de ferro existents, indiquen que possiblement en aquest indret hi hagué un llac d’aigües calentes.

La seva datació és imprecisa, tot i que és posterior a les altres restes volcàniques que es troben al voltant i que tenen uns 5 milions d'anys d’antiguitat. El seu subsòl amaga una veritable història del quaternari.

Aquest indret ha estat documentat per Lluís Marià Vidal i Carreras (1882), Norbert Font i Sagué (1903), Noel Llopis i Lladó (1943), Lluís Solé i Sabarís (1948), Albert (1979), Pla Dalmau (1981) i Guimerà (1992).

La primera persona que va posar en evidència l’existència del volcà va ser la geòloga de la UdG Montserrat Vehí, que va publicar conjuntament amb Albert Pujades, Carles Roqué i Lluís Pallí, "Un edifici volcànic inèdit a Caldes de Malavella", dintre els Quaderns de la Selva. 

Campanyes d'excavació

Des de l’any 2003, un equip d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, estan duent a terme l’excavació del jaciment, havent-hi trobat restes prou interessants que, donada la seva antiguitat i estat de conservació, el converteixen en un dels més importants d'Europa.

A l’any 2003 s’hi varen trobar restes d’ossos i eines elaborades per homínids que, segons els resultats que surtin de la seva datació, podrien correspondre als vestigis més antics de presència humana a la península.

A l’any 2004 s’hi va localitzar un bòvid sencer, tot i que es varen malmenar les extremitats posteriors per l’efecte del treball d’una excavadora. La seva datació potser que estigui al voltant d’un milió d’anys d’antiguitat.

A l’any 2005, quant ja es pensaven traslladar de lloc les excavacions, va aparèixer un altre bòvid similar al localitzat l'any anterior, però més sencer i amb una antiguitat que possiblement podria estar entre els 2,5 i els 3,5 milions d'anys.

A l’any 2006, s’hi localitzen un bòvid i un rinoceront, el cap del qual estava damunt del bòvid i ambdós presentaven un bon estat de conservació, gracies possiblement a l’existència d’aigües termals en el lloc.

Resultats de la campanya del 2008:

Durant la campanya d’excavació del 2008 s’ha localitzat un esquelet complet i en connexió anatòmica d’un tapir de 3,5 milions d’anys. Malgrat que es coneixen restes aïllades d’aquest animal a Itàlia Central i en altres punts del continent, aquest és l’únic esquelet complert conegut a Europa. Es tracta d’un animal que actualment només es troba a zones molt concretes de Sudamèrica i Àsia. És un mamífer perissodàctil que desapareix a Europa a principi del Pleistocè (l’origen de l’ocupació humana al continent). Aquests animals són lofodonts, és a dir, tenen quatre dits a la mà i tres en el peu. Les seves característiques ens indiquen que no són corredors i que mengen fruita i fulles, per tant, clars indicadors del tipus d’ambient que hi havia (clima subtropical amb espais de bosc). La seva desaparició a Europa és probablement el resultat d’un canvi climàtic.

Per altra banda, durant aquesta campanya s’ha localitzat gran quantitat de tortugues aquàtiques amb un nivell de conservació excel·lent, ja que fins i tot, en algun cas, s’ha pogut conservar el crani. Durant aquesta campanya s’ha recuperat fins a 5 tortugues de l’espècie Mauremys leprosa, les quals s’afegeixen a les col·leccions de tortugues recuperades en campanyes anteriors.

En el Camp dels Ninots també són molt abundants les restes de microfauna. Aquestes consisteixen en gran quantitat de restes d’amfibis, rèptils i peixos, alguns d’ells sencers i en connexió anatòmica.

Finalment, les restes paleobotàniques també han estat molt abundants. És la primera vegada que en el Camp dels Ninots es localitzen pseudomorfs de troncs d’arbre (un positiu d’un negatiu), evidències directes del clima i paisatge del passat. Juntament amb els troncs d’arbre, s’ha recuperat també gran quantitat de fulles i fruits, els quals ens permeten conèixer directament quin era el paisatge.