El jaciment està situat a uns 460 metres sobre el nivell del mar, per sota del camí que porta de Sadernes a Albanyà passant per coll de Faja, penjada en un cingle calcari, sobre el torrent dels Llorers, davant la serralada de Guitarriu.

El jaciment de la cova va ser descobert a l'any 1975 per A. Fàbrega i L. Tarrés, i s'hi ha fet troballes de diferents èpoques.

Corresponent al paleolític mitjà (mosterià) s'hi ha trobat 198 peces d'indústria lítica, en les quals més del 50% la matèria primera és el quars, essent la resta de sílex i roca calcària.

Corresponent al Neolític antic (montboló),  final - calcolític, bronze mitjà antic-mitjà i final, i època romana, es tracta d'una cova habitació, d’emmagatzematge i enterrament. S'hi trobaren onze estructures de forma circular i fons pla, a manera de foses excavades a terra per guardar-hi aliments.

Del neolític antic, s'hi han trobat formes ceràmiques, grans gerres de cos bicònic i bitroncocònic, olles esfèriques, atuells de parets rectes, tassa amb nansa tubular, tassa carenada. Les decoracions són de cordons llisos paral·lels o entrecreuats, amb nanses tubulars i de cinta. S'hi han trobat també objectes d'os com una espàtula, un cisell i una banya de cèrvol.

Corresponent al Neolític final-calcolític, s'hi ha trobat un vas de parets covexes, un bol hemisfèric, un vas de perfil de vores impreses, incisions, cordons impresos i llisos, mugrons i nanses de cinta, objectes de guariment com curculles i vuit cilindres de pedra perforada. D'indústria lítica s'hi han recuperat tretze peces retocades, de les que destaquen quatre puntes de fletxa amb peduncle i aletes foliàcies. També dues puntes de sageta i un punxó d'os.

Del Bronze antic-mitjà, s'hi han trobat: urnes, plats de vora plana, tasses, bols, vasos de cos globular, decorats amb impressions i incisions al cos i a les vores, amb aplicacions d'elements plàstics com cordons i mugrons i suspensions de cinta i d'apèndix de botó. També 48 peces d'indústria lítica com rascadors, perforadors disset puntes de fletxa, objecte metàl·lics de bronze: un punxó, un botó i una sageta. D'indústria òssia hi han botons perforats en V, plaquetes biforadades, puntes de sageta, punxons i agulles i cinc penjolls de curculla.

Del Bronze final, si ha localitzat una urna, urneta i plat tapadora, decorats amb acanalats i incisions de motius de fulles d'acàcia.

D'època romana s'hi han trobat ceràmiques oxidades, comuna oxidada, àmfores africanes i imbrex, dos petits discs de bronze, una moneda de plata, un silíqua de Valentinià( 364-375 dC)

Els treballs  varen anar a càrrec de N. Soler, G. Alcalde i J. Nogué a l'any 1980, i Cent Vint Group en els anys 1981 a 1989.

Hi ha bibliografia de B. Agustí, G.Alcalde, A.Güell, N.Juan-Muns, J.M.Rueda i X.Terradas, dels anys 1987 i 1991.

A la campanya d'excavacions de l'any 2004, dirigides per Xavier Terradas i Pau Martín, s'ha treballat en el nivell corresponent a 150.000 anys abans de la nostra era, en el paleolític inferior. S'hi han trobat restes òssies d'animals de les quals, unes corresponen a bèsties que moriren a l'interior, com és el cas d'una costella i un cap de fèmur d'un ós de les cavernes mascle, que segurament devia morir a la cova, una part de l'estèrnum d'un voltor, o un tros de mandíbula inferior de pantera. Altres restes corresponen a animals morts transportats a la caverna per l'alimentació de grups humans, com és el cas de l'os de cabra en el que s'aprecien les senyals del rascador que feren servir per separar-ne la carn. Això demostra que la cova era utilitzada alternativament per animals i humans, i varen ser aquests humans els que quant s'establien allà, apilaven els ossos dels animals en un racó, en una primitiva forma d'organització de l'espai. 

També de la mateixa època s'hi han trobat ascles, ganivets i rascadors, perfectament identificables amb la indústria lítica de l'Homo Neanderthalensis.

L'accés de certs animals a la cova, no transportats per l'home, dóna a entendre que en algun moment, la seva accessibilitat era millor que l'actual, be sia per l'existència d'algun tipus de lleixa a l'entrada, que ara ha desaparegut per efecte de l'erosió o dels terratrèmols, o be per l'existència d'alguna altra entrada ara ensorrada.

Notícies: