Descobert: Citat l'any 1803 per J. de Maranges.

Treballs arqueològics: J. de Meranges 1803; C.P. del M. de Girona 1846 al 48; J. Puig C. i E. Gandia 1908 al 32; P. Bosch G. 1932 al 39; M. Almagro 1940 al 62; E. Ripoll 1962 al 81 ; E. Sanmartí; i X. Aquilué.

El jaciment es troba situat al nord de la població de l'Escala, entre aquesta i l'església de Sant Martí d'Empúries, a tocar la costa. Contés restes ibèriques, gregues i romanes.

La Neàpolis d'Emporion es troba en un turó situat a uns 10 metres sobre el nivell del mar, abrigat per una badia, antigament entre les branques dels rius Ter i Fluvià, dintre el conjunt monumental de les Ruïnes d'Empúries.

Correspon al Bronze Final - 1ª Edat del Ferro; Ibèrica i Grega.

Tipus de jaciment: Poblat a l'aire lliure. La ciutat ibèrica d'Indika, uns autors la situen en el turonet de ponent, on més tard s'aixecaria la ciutat romana, d'altres en la part sud, entre la muralla grega i el mar, i una tercera hipòtesis seria que grecs i indígenes vivien junts dins la ciutat grega. Ciutat grega, els primers navegants foceus de Jònia arriben a l'illot de Sant Martí d'Empúries cap l'any 575 aC, és aquest un lloc estratègic ocupat pels naturals del país, que pertanyien a la cultura de transició entre el Bronze final i la 1ª Edat del Ferro, on funden un petit port comercial l'anomenada Palaiàpolis; vers el 550 aC es traslladen una mica més al sud a terra ferma, construint una nova ciutat, la Neàpolis. Les excavacions han posat a descobert la ciutat grega amb la seva acròpolis, i un monumental pany de muralla, el recinte hàbitat estava envoltat per un espectacular mur de 200 per 130 metres, amb una porta situada a la part sud. Les ruïnes actuals en bona part pertanyen a la ciutat d'època hel·lenística-republicana. Fou reformada adoptant una forma de quadrícula (plànol hipodàmic), i es va construir una àgora (plaça) porticada i una stoa (magatzem) a tocar el port; cal assenyalar els santuaris de Serapis i d'Asclepi, cisternes, pous, locals comercials i de serveis públics, i les cases amb paviments d'opus signinum, als quals s'hi enganxaren tessel·les amb la finalitat de crear motius geomètrics. Alguns tenen inscripcions en grec.

Material: Ceràmica indígena feta a mà, de la 1ª Edat del Ferro. Terrisses ibèriques fetes a torn. Ceràmica feta a torn d'importació d'origen etrusc i etrusc-corinti, formes, aenokois, kantharoi, aryballos, skypos; copes i figuretes de bronze. Ceràmiques púniques, aryballois, thymaterias; denes de pasta de vidre i escarabeus. Terrissa grega, copes B2 i B3, lekanis, olpes àmfores i oenokois.

Produccions àtiques de figures neges (540-450 aC), representades en lekanides, lekytois, hydrias, olpes, skypois, pyxides, dinos, i kylixs. De figures roges (500-375 aC), skyphos, kantharos dits de Sant Valentí, alabastrons, lekythos, aribalístics, oenokoes, cràtera de calze, hydrias, kylixs amb nansa o sense, askos, lekanis, pyxis, cràtera campana, i la copa kotylo. , Àtica de vernís negre (importada fins I'any 325 aC) en les modalitats de Ilisa impressa, i incisa, s'hi han trobat les formes següents: lekathois, kautharois, kotylos, kylixs, skyphos aryballos, askos, lekythos i pyxis. També es coneixen terrisses d'origen massaliota.

Àmfores ibèriques, etrusques, púniques, gregues, massaliotes, i greco-itàliques. Es recupera una estela de pedra sorrenca, probablement ibèrica (segle VI aC). En totes dues cares hi ha la representació d'un casc corinti amb una llança de ferro (soliferreum), enrotllada i inutilitzada, tal com era costum en els rituals funeraris dels guerrers ibèrics.

EMPORIAE, situada en el conjunt arqueològic de les ruïnes d'Empúries, al nord del municipi de l'Escala, i al sud del llogarret de Sant Martí d'Empúries, en el Golf de Roses.

És d'època Romana (des de l'any 218 aC fins als darrers anys del segle III dC) i visigoda.

Es tracta d'una ciutat romana. La presència militar romana a la Península Ibèrica es produeix l'any 218 aC, quan un cos expedicionari comandat per C. Corneli Escipió desembarcà a Empúries en la segona guerra púnica. Més endavant M. Porci Cató va decidir d'instal·lar un campament militar, que va ser l'embrió d'una nova ciutat (la ciutat romana), creada en l'any 100 aC aproximadament. En l'època de l'emperador August la ciutat grega i la romana es van unir físicament i jurídica sota el nom de Municipium Emporiae, on convivien ibers, grecs, descendents d'itàlics i colons romans instal·lats per Juli Cèsar en l'any 45 aC.

La ciutat romana estava envoltada d'una muralla que delimitava un rectangle de 700 per 300 metres, amb un sistema urbà ortogonal. S'hi va trobar un gran pany emmurallat, el qual assoleix uns 300 metres, amb dues portes d'entrada, una via porticada, l'amfiteatre, la palestra, el fòrum, el praesidium, temples, cisternes, locals comercials, un conjunt termal, forns per coure terrissa i metal·lúrgics. En els edificis públics i cases han aparegut magnífics mosaics d'opus vermiculatum, d'opus tessellatum i d'altres d'opus signinum o d'opus sectile, i restes de parets pintades.

En el començament de la seva decadència se la coneix com a Imporiae, (segle I dC). A les darreries del segle III dC, la població d'Emporiae abandona la ciutat i es concentra de nou a Sant Martí d'Empúries. Probablement durant el segle IV dC es construí una basílica paleocristiana, una cella memoriae, amb una necròpolis de llarga utilització, fins a la fi del domini visigòtic.

Material:

Ceràmica indígena feta a mà, atuells fabricats a torn ornamentats amb pintura vermella i d'altres amb blanca, kalathoi pintats, grises i oxidades emporitanes, d'engalba blanca, i imitacions de terrisses campanianes. Àtica de figures negres, roges i de vernís negre, precampanianes, campaniana A, B, i C, T. S. sud-gàl·lica, T. S. aretina, T. S. hispànica, T. S. lucente, T. S. itàlica, T. S. clara B, T. S. africana A, C, i C/E, i T. S. paleocristiana.

Terrissa comuna itàlica, oxidada de pasta micàcia i amb vernís roig coralí, comuna oxidada, grollera polida, comuna oxidada i de cuina, grisa de boca tribobulada, reduïda i oxidada de cuina, comuna africana de pasta groga i també de rosada, de parets fines, de vora fumada, vidriada romana, de pasta micàcia envernissada de negre, de vernís intern roig pompeià, amforiscs, morters, Ilànties, pesos de teler, fusaioles, tegulae, dolia, imbrex.

Àmfores greco-itàliques tipus Dressel 1 A i B, també amb pasta dita DB; Dressel formes 2/4, 6/10, 7, 18, 20, 24/25, i 30; Almagro 50, i 51 ; Beltran II; Pèlichet 46; ibèriques de boca plana; i tipus Keay (vegeu necròpolis el Castellet i Estruch). Ungüentaris i llànties envernissades en negre, lacrimatoris d'origen fenici, cartaginès o púnic; ungüentaris cartaginesos. Urnes cineràries de vidre i plom. Materials d'os, de pasta vítria, d'or, de plata; objectes de vidre; morters i molins de pedra basàltica.

Metalls de ferro, utensilis per a la construcció, eines agrícoles, armament, i d'ús personal; de bronze, objectes per a la construcció, activitats econòmiques, mobiliari, tasques domèstiques, d'abillament personal (s'hi trobaren tres fermalls de cinturó visigòtics); tubs de plom.

Gran quantitat de monedes encunyades a Empúries per grecs i indigets, així com d'altres d'origen forani que circularen ací, principalment romanes.

Inscripcions ibèriques, gregues i romanes, sobre plom, pedra, marbre i ceràmica. Entre les escultures de marbre recuperades cal destacar l'estàtua d'Asclepi, déu de la medicina, dit Esculapi pels llatins; un bust de Venus; una estàtua d'Agripina; un cap d'Afrodita; dos busts de Mercuri; diversos caps de terracuita; fragments de làpides; dos sarcòfags de marbre blanc; ares amb inscripcions commemoratives; una escultura mostrant una nimfa estirada; i un cos de Venus sense cap. De bronze s'hi trobà un cap femení d'època Flàvia, i un petit cap de pantera d'origen jònic.

Bibliografia: J. Meranges 1803; J. Botet i S. 1879 i 1908; J. Pella i F. 1883; J. Puig i C. 1908; M. Cazurro i E. Gandia 1913-14; M. Almagro 1940, 41, 42, 43, 45, 47, 49, 51 , 52, 53, 55, 64, i 68; N. Lamboglia 1 955 i 71 ; M. Almagro i N. Lamboglia 1959; E. Ripoll 1971, i 78; J. Barberà 1971-74; E. Sanmartí 1975, 76 i 78; J. Badia 1978; X. Barral 1979; M. J. Pena 1981; E. Pons 1984; J.M. Nollai J. Tremoleda 1990; J.M. Nolla i J. Sagrera 1995.

Altres Web:

• Empúries (UOC)
• Empúries (MAC)

Notícies: